Conseller del bàndol güelf i escrivà a la Signoria, fou també un neoplatònic convençut, i escriví les Disputationes camaldulenses (~1480). Defensà la llengua “vulgar” i propagà la lectura de Dant i de Petrarca (existí una versió catalana del seu comentari al Purgatori de Dant). També escriví poemes en llatí, opuscles i diàlegs (De nobilitate animae, 1472).