i Lanfranc | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lanfranc

història eclesiàstica hist ecl
Abat benedictí i arquebisbe de Canterbury.
Pavia, 1005 — Canterbury, 1089

Advocat a Pavia, se n'anà a França (1035) i ingressà al monestir de Bec (1042), en fou abat i mestrescola i hi obrí una escola de teologia, que esdevingué famosa. Polemitzà contra Berenguer de Tours sobre l’eucaristia. El seu amic Guillem el Conqueridor el féu abat de Sant Esteve de Caen (1060) i arquebisbe de Canterbury, un cop conquerida Anglaterra. Creat (1072) primat d’Anglaterra, amb l’oposició del bisbe de York, es convertí en virrei o governador del país en les absències de Guillem el Conqueridor, i restaurà la disciplina de l’església anglonormanda. Fou més home d’acció que no pas teòleg o intel·lectual.

Llegir més...