Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española. Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro. Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española (1942) i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española (1980), així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns. Les seves monografies sobre poetes medievals —La trayectoria poética de Garcilaso (1948) i La obra literaria del marqués de Santillana (1957)— representen una anàlisi crítica des de l’angle literari i filològic. El 1986 li fou atorgat el premi Príncipe de Asturias de les lletres.