i Francisco Largo Caballero | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francisco Largo Caballero

Francisco Largo Caballero

història hist i ciències polítiques polít
Polític i sindicalista.
Madrid, 15 d’octubre de 1869 — París, 23 de març de 1946

Obrer estucador, ingressà a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894, de les direccions dels quals formà part des del 1914 i el 1915, respectivament. Membre del comitè de vaga del 1917, fou condemnat a trenta anys de presó; però, en ésser elegit diputat per Barcelona el 1918, fou amnistiat. Col·laborà com a conseller d’estat amb la Dictadura de Primo de Rivera. Representant de la UGT en el comitè revolucionari (1930), fou ministre de treball de la República (1931-33) i fou elegit president del PSOE (1932-35). A causa dels problemes plantejats en la col·laboració governamental i dels fets d’octubre del 1934 (amb motiu dels quals fou empresonat i després absolt), abandonà el seu reformisme i, esdevingut el líder de l’ala esquerra del PSOE i de les Joventuts Socialistes, propugnà una política revolucionària de front obrer i es declarà partidari de la dictadura del proletariat. Fou anomenat el Lenin espanyol. No reeixí a desbancar Prieto i els socialistes moderats de la direcció del partit, però conservà el predomini en la UGT. Elegit diputat (febrer del 1936), al setembre següent, iniciada la Guerra Civil, fou cap d’un govern del Front Popular i es reservà el ministeri de la guerra.

Després dels fets de Maig del 1937 a Barcelona, dimití, i fou apartat dels càrrecs directius del partit i de la UGT. Acabada la guerra, s’exilià a França, i fou deportat pels nazis a un camp de concentració. Posteriorment fou publicat a Mèxic un recull de cartes seves amb el títol de Mis recuerdos (1954). L’any 1978, les seves despulles foren traslladades de París a Madrid.

Col·laboració: 
BRi
Llegir més...