Establert des del 1297 a la cort angevina de Nàpols, prop de Violant d’Aragó, muller del rei Robert I, hi féu una ràpida carrera d’honors, bé que no deixà de servir també el seu rei natural, Jaume II, especialment en missions diplomàtiques davant dels comuns toscans.
El 1305 fou enviat a Florència al capdavant d’una companyia mercenària de cavallers catalans i aragonesos i d’almogàvers, en auxili de la lliga güelfa toscana, contra els gibel·lins. Sostingué els priors de Florència contra la subversió interna i desbaratà la conspiració de Corso Donati, el 1308. El mateix any fou elegit capità general de les tropes de la lliga güelfa toscana. Mirà d’impedir, amb l’exèrcit güelf, la coronació de l’emperador Enric VII a Roma, el 1312, i derrotà les tropes imperials a Sant'Angelo; però fou vençut a la Incisa, i novament, el 1313, a Pietrasanta. Destituït del càrrec, Robert I el nomenà vicari de Ferrara el 1314 i de tota la Romanya el 1315. Derrotat a Montecatini (1315), perdé el poc prestigi que li restava. Malgrat tot, el 1318 encara exercia càrrecs en nom del rei Robert.
Boccaccio li féu protagonitzar la novel·la tercera de la jornada sisena del Decameró (a la traducció catalana medieval, el seu nom, Diego, fou substituït pel de Jacme), i el poeta Cecco Angiolieri li dedicà un sonet, ple de menyspreu. Casat amb Edolina Di Chiaramonte, els seus descendents —els Della Ratta—, comtes de Caserta, continuaren establerts a Nàpols.