Molt famós en el seu temps, la seva obra fou oblidada i atribuïda a F.Zurbarán, D.Velázquez, F.Herrera el Viejo i Le Nain, entre altres. La seva producció, que hom creu nombrosa, és avui reduïda a uns quinze quadres segurs. El seu estil ha estat estudiat des de dos punts de vista: influència nòrdica i influència italiana. Hom dubta que els punts de contacte fossin directes, i s’inclina a creure en una presa de posició de La Tour dins el corrent internacionalista caravaggesc. Malgrat tot, el seu estil és d’una forta personalitat. El seu art potencia el valor dels volums a través de la coordinació del color i les formes i dóna com a resultat un grau d’estaticisme molt acusat. La seva acurada tècnica li permet de donar unitat a tota la composició amb la sàvia connexió dels volums retallats i llur entorn a través de la llum. La seva producció és reduïda a temes religiosos i naturalistes profans. En els primers la llum és emprada com a element dramàtic, mentre que a les composicions de gènere la part de clarobscur és sovint secundària. És pròpia la repetició de temes amb petites variants, com la Magdalena (col·l André Fabius, París; col·l Charles Wrightsman, Nova York; Musée du Louvre, París).
La Magdalena del gresol , pintura realitzada per Georges de La Tour
© Fototeca.cat
Pintor francès.