i Jacques Laurent | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jacques Laurent

literatura lit
Escriptor francès.
París, 1919 — París, 29 de desembre de 2000

Periodista, es llicencià en lletres (1939) i durant la Segona Guerra Mundial col·laborà amb el règim de Vichy. Utilitzà molts pseudònims, el més famós dels quals, Cécil Saint Laurent, l’emprà per a signar llargues novel·les històriques, com el seu best-seller Caroline chérie (1947). Publicà, a més, violents libels (Paul et Jean-Paul, 1951, contra Sartre), féu crítica teatral, pintura, guions de cinema, assaigs històrics, etc. Amb el seu nom autèntic és autor de Les corps tranquilles (1948), Le petit canard (1954), Les bêtises (1971, premi Goncourt), Histoire égoïste (1976), itinerari intel·lectual; Roman du roman (1977), Les sous-ensembles flous (1981), Stendhal comme Stendhal ou le mensonge ambigu (1984) i Le dormeur debout (1986).

Llegir més...