i Lavaix | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lavaix

SinònimSanta Maria de Lavaix, Sinònimmonestir de Vilanova
SinònimSanta Maria de Lavaix, Sinònimmonestir de Vilanova
Antic monestir (Santa Maria de Lavaix) situat al S del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a la confluència de la riera de Gironella amb la Noguera Pallaresa, les ruïnes del qual són actualment cobertes en la major part pel pantà d’Escales.

Primitivament rebé el nom de Vilanova, i fou dedicat també a sant Pere, sant Llorenç i sant Joan. Esmentat ja el 849, sembla que el seu abat Trascari (o Trascald) el fundà el 839, en reorganitzar-se el bisbat d’Urgell. El 939 depenia del bisbe Ató de Pallars i tenia 12 comunitaris. El 950 consta com a monestir benedictí (el 947 hom li havia concedit l’església de Sant Joan de Viu per fundar-hi un monestir benedictí). Al començament del s XI sofrí intrusions laiques, especialment dels senyors d’Erill. El 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permutà amb Ramon IV de Pallars Jussà pels de Sant Pere d’Àneu, Sant Pere del Burgal i Sant Pere de les Maleses. En aquesta època el canonge d’Urgell i Roda, Ramon, el transformà en canònica. El 1100 el papa Pasqual II confirmà la seva possessió al bisbat de Roda. Sota la protecció dels Erill es renovà el temple i claustre al llarg del s XII. El bisbe de Lleida Berenguer d’Erill el convertí en monestir cistercenc (l’aprovació papal és del 1223), cosa que permeté la seva unió com a filial amb el monestir de Bonafont. A partir d’aleshores, i fins el 1624, tingué una gran vitalitat, i fou regit per abats perpetus. El seu territori fou considerat del bisbat de Lleida, com a successor del de Roda. A partir del 1624 entrà en la congregació cistercenca, i els abats foren triennals. Amb tot, es mantingué encara amb vitalitat (tretze monjos i tres llecs) fins a l’exclaustració del 1835, que restà abandonat i la casa fou saquejada.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...