Diputat socialista (1914-19), abandonà el partit i tornà a la Cambra com a independent (1923-44). Ocupà diverses carteres ministerials fins el 1931, que es feu càrrec del govern. La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivència amb Mussolini provocà la seva caiguda (1936). Després de la capitulació de França (1940) davant les forces del III Reich, fou nomenat vice-primer ministre pel mariscal Pétain. Accentuà la seva política col·laboracionista i d’adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern (1942-44). Després de la victòria aliada, intentà de cercar refugi a Barcelona, però el govern espanyol l’obligà a tornar a Àustria, d’on procedia. Lliurat pels nord-americans a les autoritats franceses, fou condemnat a mort i executat.
Pierre Laval
© Fototeca.cat
Polític francès.