i Landelino Lavilla Alsina | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Landelino Lavilla Alsina

dret administratiu dr adm, ciències polítiques polít i història hist
Polític i jurista.
Lleida, Segrià, 1934

Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals. Membre del Grupo Tácito (1973), amb el qual s’integrà a UCD, fou ministre de justícia (1976-79), senador per designació reial (1977-79), diputat per Jaén (1979-82) i president del Congrés (1979-82); a més, encapçalà el sector democratacristià d’UCD. La crisi d’aquest partit el portà (juliol del 1982) a assumir-ne la presidència, però no pogué evitar-ne la dissolució (1983). En les eleccions generals del 1982 fou elegit diputat per Madrid, i l’any següent renuncià a l’escó per a ocupar el càrrec de conseller permanent del Consell d’Estat, de la secció primera del qual el 1995 fou nomenat president.

Llegir més...