De família benestant, era de conegudes simpaties republicanes. De petit sofrí una paràlisi i sempre caminà amb crosses. Fou company de batxillerat de Lluís Companys al Liceu Poliglot, i cursà dret i filosofia i lletres a Barcelona. Contribuí a la fundació de l’Associació Escolar Republicana (1900) i a la creació de l’Extensió Universitària. Redactà els estatuts de l’Ateneu Enciclopèdic, i en fou president el 1905. Aquest any ingressà a la joventut d’Unió Republicana i es doctorà amb la tesi La societat primitiva, concepte i investigació . Fou també elegit regidor de Barcelona pel districte VII. Participà activament a la Solidaritat Catalana, i entrà en contacte amb el nucli dissident de la Lliga Regionalista, que creà el Centre Nacionalista Republicà (1906). Com a regidor fou un dels promotors del Pressupost de Cultura (1908), que preveia uns centres escolars municipals on l’ensenyament hauria d’ésser donat en català, amb coeducació i llibertat religiosa. Fou un dels fundadors (1910) de la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual se separà el 1914, com a protesta pel pacte de Sant Gervasi amb els lerrouxistes. Contribuí a la creació del Bloc Republicà Autonomista (1915). Com a advocat inicià aquests anys la defensa de treballadors davant els tribunals, i la CNT li anà confiant la majoria de les causes contra els sindicalistes. Impulsà el nou diari La Lucha (1916-19), que es distingí per les campanyes a favor del republicanisme, el nacionalisme i l’obrerisme. Fou el principal dirigent del nou Partit Republicà Català (1917), que significava un nou esforç per a donar perspectives polítiques als problemes socials. Fou derrotat per un marge escàs en les eleccions per a diputat de Girona (1918). Participà en la campanya per a l’autonomia de Catalunya. El 1919 fou elegit diputat per Sabadell i denuncià a les corts amb energia la política social, l’administració de l’estat i la funció de l’exèrcit. En els moments de repressió màxima sobre la CNT, sota el govern de Martínez Anido, fou assassinat a la porta de casa seva quan anava a interessar-se pels dirigents cenetistes i per Lluís Companys, que havien estat detinguts i foren deportats a Maó. Hi hagué una gran vaga de protesta a Barcelona, i el seu enterrament constituí una manifestació política. Un monument seu, obra de Frederic Marès, inaugurat el 1936 a la plaça de Goya, fou desmuntat el 1939, en acabar la guerra civil, i reinstal·lat al mateix lloc el 27 de maig de 1977.
Francesc Layret i Foix
© Fototeca.cat
Advocat i polític.