Fernando Lázaro Carreter

(Saragossa, 13 d’abril de 1923 — Madrid, 4 de març de 2004)

Filòleg i crític literari aragonès.

Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana (El Buscón de Quevedo, 1980) publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari: Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII (1949), Lope de Vega. Introducción a su vida y a su obra (1966), Lazarillo de Tormes en la picaresca (1972), Estilo barroco y personalidad creadora (1974), Estudios de poética (1976) i Estudios de lingüística (1980), De poética y poéticas (1990). El seu Diccionario de términos filológicos (1963) ha tingut diverses edicions. Tingueren també una gran difusió els dos reculls d’articles El dardo en la palabra (1997, premi don Juan de Borbón) i El nuevo dardo en la palabra (2003) publicats regularment als diaris ABC iEl País, en els quals identificava i corregia usos lingüístics erronis, sobretot en els mitjans de comunicació. Fou també autor de llibres de text de llengua castellana per a l’ensenyament secundari. Des del 1972 fou membre de la Real Academia Española, i de 1992 a 1998 n'ocupà el càrrec de director. Rebé diversos premis i distincions, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1983), el Premio Aragón (1990) i el premi Blanquerna (1994).