Estudià a Viena. Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general (1796). Es distingí a les batalles de Marengo (1800) i Austerlitz (1805) i en la invasió del regne de Nàpols (1806). Nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme (1808), per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició. Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí. En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí. Compensà la seva inferioritat de forces amb mesures extraordinàriament cruels, secundat per Ramon Casanova, cap de la tèrbola policia que havia organitzat. Mitjançant extorsions assegurà el pagament de tributs extraordinaris dels barcelonins. La seva rapacitat i la de la seva amistançada milanesa La Ruga esdevingueren proverbials i culminaren en l’assassinat del ric usurer italià Canton. Destituït per Augereau (1809) mentre es trobava al setge de Girona, fou empresonat per la seva conducta venal. Alliberat (1813), fou enviat a Nàpols, on col·laborà amb Murat; derrotat a Toscana per forces austríaques (1815), es retirà a la vida civil.