Poeta líric, irònic però tolerant i alhora internacionalista humanitari, contribuí al triomf del neoromanticisme sobre el realisme al seu país; juntament amb la seva obra cabdal, Helkavirsiä (‘Cants Helka’, 1903-06), recull de balades i llegendes populars, cal destacar Bellerophon (‘L’arpa del vent’, 1919). Excel·lí també com a dramaturg (Naamioitia, ‘Màscares’, 1905-11), crític literari i cronista polític.