i Juan María Lekuona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Juan María Lekuona

poètica poètica i literatura lit
Poeta i estudiós de la literatura basca.
Oiartzun, País Basc, 11 de novembre de 1927 — Sant Sebastià, 5 de desembre de 2005

S'ordenà de sacerdot el 1953. El seu primer llibre poètic publicat fou Muga beroak (‘Límits càlids’, 1973), que recull en la primera part poemes dels anys cinquanta; en la segona un conjunt titulat Mindura gaur (‘El sofriment avui’), amb què es donà a conèixer el 1966, i en la tercera part, Hondarrean idaltzia (‘Escrit a la sorra’), la darrera producció posterior fins els primers anys setanta. En aquest recull es manifesta una evolució, des de poemes inspirats en els clàssics fins a un simbolisme tel·lúric: terra, aigua, foc, són elements que configuraran aquesta simbologia. El segon recull, Ilargiaren eskolan (‘A l’escola de la lluna’, 1979), també presenta una primera part, simbolista, i una segona on satiritza el moviment cultural contemporani. El 1990 publicà el seu darrer recull Mimodramak eta ikonoak (‘Mimodrames i icones’ 1990) i el 1996 reuní la seva obra poètica completa en Ibilaldia (‘Itinerari’, 1996). Són molt importants, d’altra banda, els seus estudis de literatura popular, especialment del bertsolarisme. Destaquen Ahozko euskal literatura (1973) i Ikaskuntzak Euskal Literaturaz (1974-1996) (1998). El 1988 ingressà a l’Euskaltzaindia (Acadèmia basca), de la qual ocupà la vicepresidència en 1989-96.

Llegir més...