i Stanisław Lem | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Stanisław Lem

Stanislaw Lem
© Wojciech Zemek
literatura lit
Novel·lista polonès.
Lwów [actual Lviv, Ucraïna], 12 de setembre de 1921 — Cracòvia, 27 de març de 2006

Estudià medicina, carrera que no exercí mai, i féu feines diverses que compaginà amb la dedicació a la literatura fins el 1951, en què, amb la publicació de Astronauci (‘Els astronautes’), es professionalitzà com a escriptor, especialment de ciència ficció, gènere en el qual és considerat un autor cabdal. En la seva producció, amarada d’un pessimisme que s’expressa a través d’un humor àcid, ocupen un lloc destacat Solaris (1961, de la qual Andrej Tarkovskij féu una celebrada versió cinematogràfica el 1972), narració que descriu el gradual descobriment d’un planeta dotat de sensibilitat per part d’una missió espacial, Cyberiada (1965), sobre les aventures d’un grup de robots en els seus viatges per l’espai i Glos pana (1968; ‘La veu de l’amo’), que tracta d’un presumpte contacte entre humans i extraterrestres. Altres novel·les i narracions, en les quals combina la ciència-ficció de tipus tecnològic amb paròdies de la futurologia són: Dzienniki gwiazdowe (‘Diaris estel·lars’, 1957); Pamietnik znaleziony w wannie (1961; ‘Memòries trobades dins d’una banyera’); Powrót z gwiazd (1961; ‘Retorn de les estrelles’), Niezwyciezony (1964; ‘L’Invencible’) Kongres futurologiczny (1971; ‘El Congrés de futurologia’), Doskonała próżnia (‘El buit perfecte’, 1971), Golem XIV (1973), Katar (‘El refredat’ 1977), Fiasko (1986), etc. El 1976 fou expulsat de l’Associació Americana d’Escriptors de Ciència-ficció (on havia ingressat el 1973), pels comentaris despectius que havia fet sobre els seus membres.

Llegir més...