Mobilitzat el 1943 a la marina i empresonat pels britànics el 1945, el 2007 reconegué haver estat obligat a unir-se a les Joventuts Hitlerianes. Després de la guerra fou col·laborador del diari Die Zeit fins el 1951, que inicià la trajectòria literària. Pertanyent al Grup 47, la seva obra, influïda sobretot per Ernest Hemingway, constitueix sobretot una confrontació amb la consciència moral col·lectiva durant el nazisme. Proper al Partit Socialdemòcrata, tingué una projecció pública important en les iniciatives de reconciliació d'Alemanya amb països de l'Est d'Europa —el 1970 acompanyà el canceller Willy Brandt a Varsòvia a la signatura del pacte germanopolonès pel qual Alemanya renunciava a la Prússia Oriental— i amb Israel. La seva abundant producció comprèn novel·les: Es waren Habichte in der Luft (‘Hi havia falcons a l’aire’, 1951), Der Mann im Strom (‘L’home en corrent’, 1957), Brot und Spiele (‘Pa i jocs’, 1959), Deutschstunde (‘Classe d’alemany’, 1968), Das Vorbild (‘El model’, 1973), Der Verlust ('La pèrdua', 1981), Exerzierplatz (‘Camp de maniobres’, 1985), Die Klangprobe (‘La prova de so’ 1990), Arnes Nachlass (‘L’herència d’Arne’, 1999), Fundbüro (‘Oficina d’objectes trobats’, 2003); reculls de contes: So zärtlich war Suleyken (‘Tan tendre era Suleyken’, 1955), Das Feuerschiff (‘El far flotant’, 1961), Einstein überquert die Elbe bei Hamburg (‘Einstein travessa l’Elba prop d’Hamburg’, 1975), Die Wracks von Hamburg (‘Els naufragis d’Hamburg’ 1978), Schweigeminute ('Minut de silenci, 2008); peces teatrals, radiofòniques i televisives, com Zeit der Unschuldigen (‘Temps dels innocents’, 1962), Die Augenbinde (‘La bena’, 1970), i els llibres d’assaig Über den Schmerz (‘Sobre el dolor’, 1998) i Mutmassungen über die Zukunft der Literatur (‘Conjectures sobre el futur de la literatura’, 2001). Rebé, entre molts altres, el premi de la Pau dels llibreters alemanys (1988) i el premi Johann Wolfgang Goethe de literatura (1999). L'any 2014 es lliurà per primer cop el premi Siegfried Lenz, que recaigué en l'escriptor israelià Amos ‘Oz.
Siegfried Lenz (1969)
© Lotha Schaack
Escriptor alemany.