i Ruggero Leoncavallo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ruggero Leoncavallo

música mús
Compositor italià.
Nàpols, 8 de març de 1858 — Montecatini, 9 d’agost de 1919

Estudià a Nàpols. Mestre de música de la cort reial del Caire, el 1882, a causa d’una revolta, fugí a París, on fou pianista de cafè. El baríton V. Maurel el recomanà als Ricordi de Milà, i pogué estrenar I Pagliacci (1892), que el convertí en un dels caps de l’escola verista d’òpera. Menys èxit tingueren Chatterton (1896) i La bohème (1897), eclipsada per l’homònima de Puccini. Un nou èxit fou Zazà (1900), però fracassà en les següents: Tormenta (1914), d’ambient sard, i Edipo re (1920; pòstuma). Fou també autor dels llibrets que emprava.

Llegir més...