Professor de dret processal a diverses universitats d’Itàlia, el 1944 s’afilià al partit democrata-cristià. Membre destacat de l’Assemblea Constituent (1946), fou vicepresident (1948-49) i president (1955-63) de la cambra dels diputats. El 1963 i el 1968 fou primer ministre de governs de transició. President de la república (1971-78), dimití el càrrec a causa d’un escàndol econòmic. Des del 1967 fou senador vitalici. Entre altres obres, publicà un Trattato di diritto processuale penale (1961).