La rebel·lió expressada als primers llibres —Versos y oraciones del caminante (1920 i 1929) i Drop a star (1933)— es radicalitzà en els que són producte de la guerra civil i l’exili: El payaso de las bofetadas (1938), El hacha (1939), Español del éxodo y del llanto (1939), El gran responsable (1940), Ganarás la luz (1943). A aquestes obres i a les posteriors —Antología rota (1947), Llamadme publicano (1950), El ciervo (1954), Belleza cruel (1958) i Oh este viejo y solo violín (1968)—, el seu desig de justícia i llibertat és expressat amb un llenguatge apassionat, influït per Whitman.