Net de l’emperador Leopold II i fill de Ferran III, fou el més liberal dels sobirans d’Itàlia de l’època, i acordà una constitució als seus súbdits. El 1848 hagué de fugir, puix que s’instaurà un govern provisional republicà. Restablert el seu poder amb l’ajut d’Àustria, fou expulsat definitivament el 1859.