La capital és Mitilene. Separada de Turquia per l’estret de Mitilene, té un relleu pronunciat i costes accidentades. Les valls de l’interior, de sòl fèrtil, són aprofitades per a l’agricultura: fruiters, horta, vinya, olives, tabac i ametllers. La població habita, dispersa o agrupada, en petits pobles de pescadors.
A l’antiguitat fou colonitzada per estirps eòliques, i aviat es distingí pel seu esperit aristocràtic i oligàrquic. Pàtria de Terpandre, d’Alceu i de Safo, tingué cinc ciutats importants, presidides per Mitilene. Colonitzà les riberes de l’Àsia Menor i s’uní a la lliga delioàtica (471 aC). En temps del domini català de Grècia, a l’època medieval, fou coneguda amb el nom de Metel·lí o Metolí. El 1462 caigué a les mans dels turcs, i no tornà a ésser de Grècia fins el 1913.