Tingut per heterodox, fou el pensador més original del judaisme medieval, després de Maimònides. Escriví cinc llibres de matemàtiques i un de lògica i fou un dels primers a escriure sobre trigonometria plana. En astronomia enginyà nous aparells, als quals dedicà un poema. Comentarista del Pentateuc i d’una dotzena més de llibres bíblics, de la Isagoge de Porfiri i d’obres d’Aristòtil, a la seva obra principal, Milḥamot Adonay (‘Les guerres del Senyor’), sobre la filosofia de la religió, s’inclina vers l’aristotelisme.