Liber Maiolichinus

Maiorichinus

Poema llatí del s XII (entre el 1115 i el 1120), de tall virgilià, compost en hexàmetres.

Consta de vuit cants o llibres i un total de poc més de 3 500 versos. Els seus primers editors (Ughelli, Muratori) l’atribuïren a Laurentius Veronensis o Vernensis; més recentment (Marchetti, Calisse, Scalia) l’atribueixen a Henricus Pisanus; la qüestió, però, no és del tot resolta. Narra l’expedició que els pisans, amb títol de croada i sota la direcció de Pere II, arquebisbe de Pisa, menaren contra les Balears l’any 1113; l’aliança pactada amb el comte Ramon Berenguer el Gran, el qual féu cap a l’empresa i prestà auxilis d’estatge i queviures i d’homes armats, i l’expugnació d’Eivissa, a l’estiu del 1114, i la de la ciutat de Mallorca un any després.