i Lieja | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lieja

Nom francès deLiège (fr), Nom flamenc deLuik (nl)
Nom francès deLiège (fr), Nom flamenc deLuik (nl)
Lieja Interior de l’abadia de Saint-Jacques
© O.T.Liege / Marc Verpoorten
Capital de Valònia i de la província homònima, Bèlgica, a la confluència dels rius Mosa i Ourthe.
Població: 
192.504 h
[est. 2010]

Important nucli industrial, emplaçat en un encreuament de vies de comunicació. El centre urbà, situat a l’esquerra del Mosa, comprèn dues parts: el nucli primitiu, al N, veritable centre administratiu de negocis, i un altre sector al S, àrea de serveis comercials, hotels, professions liberals, etc. La zona industrial s’estén amb preferència a l’àrea suburbana, a Ougrée, Seraing, Tilleur, Jemeppe i Flémalle. Té foneries de ferro i acer, indústria del vidre, mineria de carbó, refineries de coure i zinc i fàbriques de ciment. Universitat, fundada el 1817. Anomenada Leodum o Leodicum en l’època romana, en temps de Carlemany fou famosa per les seves escoles. El 1198 el príncep bisbe Albert de Cuyck atorgà una carta comunal a la burgesia ciutadana. Al segle XIV els borgonyons s’apoderaren de Lieja, però llur tirania provocà revoltes (1408, 1466, 1468); Maximilià de Borgonya donà la independència a la ciutat (1477), que tingué una gran esplendor cultural al segle XVI. Al segle XVII els chiroux, partidaris de la casa de Baviera, s’imposaren als grignoux, nacionalistes; el 1684 Maximilià Enric de Baviera suprimí totes les institucions democràtiques. Arran de les guerres de la Revolució Francesa, Lieja fou incorporada a França; després del congrés de Viena, passà a Holanda, i, com a conseqüència dels fets revolucionaris del 1830, a Bèlgica. El segle XIX fou per a la ciutat una època de gran expansió industrial. En ambdues guerres mundials sofrí danys greus.

Entre els seus monuments sobresurten l’abadia de Saint-Jacques —obra notable del gòtic flamíger—, la catedral gòtica de Saint-Paul i el Palais dels Princes-Évêques. Dels museus cal destacar el Musée Curtius —d’arqueologia i arts decoratives, fundat al segle XVII—, el Musée d’Art Wallon (del 1905) i el Musée des Beaux-Arts, amb una important col·lecció internacional.

Col·laboració: 
RAs / JMGo / FFV
Llegir més...