György Ligeti

György Sándor Ligeti
(Dicsöszentmárton, actualment Tírnǎveni, Transsilvània, 28 de maig de 1923 — Viena, 12 de juny de 2006)

György Ligeti

© Polar Music Prize / 2000 Kimmo Mántylá

Compositor hongarès naturalitzat austríac.

Vida

Estudià al Conservatori de Cluj amb F. Farkas i privadament amb P. Kadosa. El 1945 s’instal·là a Budapest, on continuà els estudis amb S. Veress i P. Járdány. El 1950 substituí Z. Kodály a l’Acadèmia de Música. Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K. Stockhausen. Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR (1957-58). El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música. Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a la Hochschule d’Hamburg i participà en els cursos de Darmstadt. Després d’unes primeres (i no editades en el seu moment) partitures lligades a la investigació sobre els temes populars hongaresos en la línia de B. Bartók, la seva música entrà de ple en l’organització sonora que li és característica, amb la seva acumulació d’estrats de línies sonores perllongades sense ritme ni melodia. Això desembocà en una compactació o clúster sostingut en forma de continuum, de caràcter estàtic, però alhora dinàmic. La primera peça orquestral que seguí aquest nou estil fou Apparitions (1958-59). D’aquesta etapa són també Atmosphères (1961), Lux aeterna (1966) i Lontano (1967). La seva escriptura sol mantenir-se en els registres aguts, cosa que, amb les subtils fluctuacions en la dinàmica i el timbre, crea una sensació de fredor sideral que sabé aprofitar Stanley Kubrick per a la banda sonora del film 2001, una odissea de l’espai. Després de l’òpera Le Grand Macabre (1974-77), el seu estil evolucionà cap a una harmonia més nítida i amb una tendència a la micromelodia, com en el Concert per a piano (1985-88) o el Concert per a violí (1990-92). La música de cambra està representada pels quartets, el Trio ’Homenatge a Brahms’ (1982) o la Sonata per a viola sola (1991-94), al costat de preuades peces per a orgue com Volumina (1961-62). L’any 1986 fou guardonat amb el premi Grawemeyer, i el 1996 amb el Music Prize of the International Music Council.

Obra

Orquestra

Apparitions (1958-59); Atmosphères (1961); Lontano (1967); Melodien (1971); San Francisco Polyphony (1973-74)

Solista i orquestra

Concert per a violoncel (1966); Doble concert, fl., ob. (1972); Concert per a piano (1985-88); Concert per a violí (1990-92)

Conjunt instrumental

Ballade and Dance on Romannian Folk Songs (1949-50); 6 Miniatures (1953); Fragment (1961); Aventures (1962); Nouvelles Aventures (1962-65); Ramifications (1968-69); Concert de cambra (1969-70)

Cambra

6 Bagatelles, qnt. vent (1953); Quartet de corda núm. 1 ’Métamorphoses nocturnes’ (1953-54); Quartet de corda núm. 2 (1968); 10 Pieces, qnt. vent (1968); 3 Objekte, 2 pno. (’3 objectes’, 1976); Trio ’Homenatge a Brahms’, vl., tr. i pno. (1982)

Solo

Sonata per a violoncel (1948-53); Musica ricercata, pno. (1951-53); Volumina, org. (1961-62, rev. 1966); 2 Studies, org. (1967-69); Continuum, clav. (1968); Hungarian Rock, clvd. (1978); Études, pno. (1985); Sonata per a viola sola (1991-94); L’escalier du diable, pno. (1992-93)

Cor

Papainé, cor a 8 v. (1953); Requiem, S., MS., 2 cors, orq. (1963-65); Lux aeterna, cor a 16 parts (1966); Clocks and Clouds, cor a 12 v. fem., orq. (1972-73); Scenes and Interludes from Le Grand Macabre, S., MS., T., Bar., cor opcional (1978); Nonsense Madrigals, 6 v. (1988)

Diversos

Pièce électronique núm. 3, cinta de 4 pistes (1957-58); Artikulation, cinta (1958); Die Zukunft der Musik, lector, audiència (’El futur de la música’, 1961); Poème symphonique, 100 metrònoms (1962); Horizont, magnetòfon (1971); Le Grand Macabre, òpera (1974-77)

Bibliografia

  • Diversos autors: Musiques en création, Editions Contrechamps, Ginebra 1997
  • Lichtenfeld, M.: Conversation aven György Ligeti, “Contrechamps”, núm. 3, setembre 1984, Editions L’âge d’homme, París
  • Politi, E.: Entretien avec Ligeti, “Contrechamps”, núm. 4, abril 1985, Editions L’âge d’homme, París
  • Restagno, E., ed.: Ligeti, EDT/Musica, Torí 1985
  • Toop, R.: György Ligeti, Phaidon Press Limited, Londres 1999