Situada a la riba del riu Deule, s’ha estès àmpliament entorn d’un nucli primitiu (centre de negocis a la plaça de De Gaulle i vies comercials de París, Esquermoise i Grande Chaussée), i el port, creat artificialment el 1948, ha esdevingut el tercer port interior francès, després dels de París i Estrasburg. L’aglomeració, que comprèn les poblacions de Roubaix, Tourcoing i Wattrelos, assoleix 1.182.026 h (1999). Tradicionalment nucli d’indústria tèxtil, s’hi destaca també la mecànica i l’elèctrica (àrees industrials de Seclin i Port de Santes, al S) i les de motors d’automòbils, aeronàutica, química i alimentària. Les funcions metropolitanes són limitades per l’estructura polinuclear de la regió i per la proximitat de la frontera belga. Té aeroport i tres centres universitaris (de ciències i tècniques, de dret i medicina i de ciències humanes, lletres i arts).
Antic llogaret, situat prop del castell de Buc, pertanyent als comtes de Flandes, Lilla fou fortificada el 1030 i destruïda el 1214. Reconstruïda, obtingué privilegis comunals (segle XIII) i formà part, successivament, de França i (des del 1369) dels estats de la casa de Borgonya. Ciutat pròspera al segle XV, Felip el Bo hi fundà l’orde del Toisó d’Or (1431) i hi organitzà el Vot del Faisà (1454). Passà després als Habsburg (Països Baixos de Castella). Lluís XIV la conquerí (1667) per a França, a la qual fou atorgada definitivament pel tractat d’Utrecht (1713). Famosa per les porcellanes, la seva fàbrica fou fundada el 1696, i les seves produccions foren sovint confoses amb les de Delft i Rouen. Una part de la població conserva el neerlandès com a llengua pròpia.