i Lladró | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lladró

Armes dels Lladró
© Fototeca.cat
genealogia geneal
Llinatge noble que procedent d’Aragó i Navarra s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre, filla i hereva de Pere Lladró, senyor de Manzanera, i d’Elionor Sanxis de Castre, neta del rei Jaume I.

El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla. Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova, heretà la senyoria de Manzanera i comprà (1386) a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388. El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina. Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl, senyor de Castalla, Manzanera, Toixa, Sinarques, Domenyo, Loriguilla, Benaer, Benaixeve, castell de Sagra, Ibi, Tibi i Onil, que es casà amb Elvira de Pallars i de Mur i continuà el llinatge, i de Pere Boïl de Lladró, senyor de la baronia de Torís, que es casà (1410) amb Elionor Cornell i de Luna. Aquests foren pares de Pere Boïl de Lladró i Cornell, que es casà amb Aldonça Llançol de Romaní, i llur fill fou Lluís Lladró de Boïl-Cornell i Llançol, senyor de Pardines, el qual el 1475 comprà la senyoria de Dosaigües als Corella, venuda el 1496 als Rabassa de Perellós pel seu fill Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova, senyor de Pardines. Els segons vescomtes de Xelva foren pares de Pere Roger Lladró i de Pallars —tercer vescomte—, que morí (1480) sense fills mascles, de Jaume Roger Lladró i de Pallars, quart vescomte, que continuà el llinatge, i de Baltasar Lladró i de Pallars, que heretà la baronia de Castalla, amb Ibi, Tibi i Onil, i heretà de Caterina de Villena i de Vila-rasa (vers el 1489) les senyories d’Aiora, Cortes, Zarra, Cofrents i Xarafull. Aquesta branca dels Lladró de Pallars canvià de cognom moltes vegades; i, així, es digueren també Lladró de Vilanova i Vilanova de Pallars; per aquest motiu Cortes es diu avui Cortes de Pallars. Però en els canvis de cognom dels descendents de Baltasar Lladró de Pallars encara hi hagué més: en extingir-se els Maça de Liçana per mort sense fills de Joan Maça de Liçana (1547), la seva bestia, Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea, feu donació de la seva part d’herència a Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull —fill de Baltasar— i al seu fill Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic (mort després del 1551), amb la condició que havien de dur el cognom de Maça de Liçana. Aquesta donació els valgué les senyories i baronies de Llutxent, Quatretonda, Benicolet, Pinet, la Font de la Figuera, Moixent i Novelda, i la de Mandas a Sardenya, de la qual tingueren títol de duc (1604) a favor del fill del darrer Baltasar, Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea Lladró de Vilanova, el qual morí sense fills. Germà d’aquest fou Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza, que morí en l’Armada Invencible. El quart vescomte de Xelva es casà primer amb Cecília d’Arinyo (d’aquest matrimoni foren fills Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo) i després amb Caterina de Centelles i de Bellvís, amb la qual tingué Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles. Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo fou cinquè vescomte de Xelva, i es casà primer amb Margarida Lladró de Pallars (filla de Baltasar, baró de Castalla), i d’aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars, que es casà amb Beatriz de Bobadilla, i foren pares de Margarida Lladró de Pallars i de Bobadilla; en segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Pere Lladró de Pallars i Manrique, que fou el sisè vescomte de Xelva (pel fet de no haver-hi descendència agnatícia de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars) i es casà amb Isabel Beneito. Aquests foren pares d'Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito, però el vescomtat i les senyories passaren a l’oncle d’aquesta, Francesc Lladró de Pallars i Manrique, setè vescomte de Xelva, el qual morí sense hereus agnaticis, i el vuitè vescomte de Xelva fou Francesc Lladró de Pallars i Bonet, net del quart vescomte, Jaume Roger Lladró de Pallars, suara esmentat. Aquest tampoc no tingué descendència, i el novè vescomte de Xelva fou el seu nebot Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç), fill de Pere Lladró de Pallars i Bonet i d’Elionor Ponç, el qual fou primer comte de Sinarques (1597), fundà (1617) un nou vincle hereditari i es casà (1597) amb Francina Ferrer i Lladró de Pallars, filla del baró de Sot de Xera i de Guadassèquies, i foren pares de Joan i Blanca Lladró de Pallars i Ferrer. Joan —segon comte i desè vescomte— es casà (1622) amb María Ana de Velasco y de Ibarra, filla dels marquesos de Salines. L’onzè vescomte i tercer comte fou llur fill Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco, que es casà amb María de Silva y de Palafox, i foren pares de Lucrècia (primera marquesa de Sot i quarta comtessa de Sinarques) i de Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva, que heretà la seva germana, fou segona marquesa de Sot i s’intitulà comtessa de Sinarques; però li posaren plet els seus parents Josep Lladró de Pallars, el comte del Real, el comte de Peñaflor i de Las Amayuelas i el guanyador del plet, Francesc Lladró de Vilanova i Esteve, àlies Lluís de Luna i Cornell, que es titulava marquès d’Almonesir i comte de Pavies i era rebesnet del ja esmentat Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova.

Col·laboració: 
PMOB / AFE
Llegir més...