Situació i presentació
Limita amb els municipis de Sant Fost de Campsentelles (E), Mollet del Vallès (N), Montcada i Reixac (S-SW) i Santa Perpètua de Mogoda (NW), els dos últims pertanyents a la comarca del Vallès Occidental. El municipi de la Llagosta se segregà el 1945 del terme de Sant Fost de Campsentelles.
El poble de la Llagosta està situat entre la riera de Caldes i la riera Seca; el terme, a l’altra banda d’aquesta, forma com una llenca de terreny que s’endinsa vers ponent, envoltada pels municipis de Santa Perpètua i Montcada i Reixac. El límit de migdia coincideix, en bona part, amb la vora esquerra de la riera Seca. El límit septentrional coincideix amb el camí que, partint de la dreta del Besòs (a l’altra banda del qual es dirigeix vers Martorelles i Sant Fost), porta a l’antic camí ral de la dreta del riu; a l’Hostal de la Travessera, el límit municipal de la Llagosta torç en angle recte cap a migdia i prossegueix, fent el límit ponentí, paral·lel al camí ral (que és ja dins el terme de Santa Perpètua de Mogoda).
El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Llagosta, el barri de la Florida, continuació de la urbanització del mateix nom pertanyent al terme de Santa Perpètua de Mogoda, i el polígon industrial de la Llagosta, conurbat amb el de la Florida Industrial, pertanyent també a Santa Perpètua.
Per la vora del Besòs, travessa el municipi (encara que no hi té accés directe) l’autopista C-33 de Barcelona a Montmeló, on es fon amb l’AP-7 en direcció a la Jonquera. Paral·lela a aquesta corre la carretera C-17 (Eix del Congost), que voreja Granollers per l’esquerra en direcció a Vic. Finalment, la carretera N-152a travessa el nucli urbà per enllaçar amb la C-17 a la sortida de Mollet del Vallès. La línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb estació al poble, creua el terme entre el Besòs i l’antic camí ral.
La població i l’economia
La població de la Llagosta (llagostencs) era de 681 habitants el 1950, primer recompte propi des de la seva segregació del terme de Sant Fost de Campsentelles, el 1945. Posteriorment, el creixement experimentat pel terme fou espectacular a causa de la immigració de població forana atreta pel desenvolupament industrial de la zona. L’augment fou especialment intens durant la dècada de 1960 i 1970: el 1960 hi havia 1.368 habitants, 1.912 el 1964, 3.597 el 1965, 7.349 el 1970, 11.594 el 1975 i 12.705 el 1981. A partir d’aquesta data, la població encetà una etapa de certa recessió; 12.189 habitants el 1986, 11.276 el 1991 i 11.264 el 1996, per recuperar-se posteriorment (11.554 h el 1998 i 12.124 el 2001). El 2005 arribà a 13.455 h.
L’economia del terme és bàsicament industrial. A partir de la creació del polígon industrial (1962), hom hi traslladà moltes fàbriques procedents de Barcelona. En l’actualitat, però, el grau de saturació assolit és notable i és impossible d’instal·lar-hi noves empreses. Des dels anys d’industrialització intensiva, les activitats agrícoles han esdevingut recessionàries, a causa, en gran manera, de l’ocupació de les antigues explotacions de regadiu entre el poble i la via fèrria per part de les empreses, l’autopista i les infraestructures ferroviàries. Tan sols resten productives unes poques hectàrees d’ordi i de patates; la ramaderia ha acusat una davallada semblant.
El polígon industrial de la Llagosta es troba al límit amb el barri de la Florida i acull un ventall força diversificat d’empreses, entre les quals destaquen les pertanyents als sectors metal·lúrgic, dels plàstics i químic. Entre la línia fèrria, l’autopista i la riera de Caldes hi ha instal·lada l’Estació Central de Mercaderies de la Llagosta. El poble de la Llagosta celebra el mercat setmanal el dijous. Pel que fa als serveis educatius, al terme, a més dels cicles d’ensenyament obligatori també es poden cursar estudis de batxillerat. Així mateix, es disposa d’un centre d’assistència primària (CAP), que satisfà les necessitats sanitàries.
Com ja s’ha esmentat, la industrialització va anar acompanyada d’un important augment de població, això va comportar inicialment la construcció massiva d’habitatges en forma de blocs de pisos, sense una planificació aparent. Al problema de la densificació s’afegeix el fet que la N-152a travessi el nucli urbà. Una de les conseqüències de tot plegat ha estat un cert dèficit de serveis.
El poble de la Llagosta
A la primeria de segle XX, quan F. Carreras i Candi publicà la Geografia general de Catalunya, el poble de la Llagosta (13.674 h agl [2006]; 15 m d’altitud) era un barri de quaranta cases on es reunia el comú del municipi de Sant Fost. El 1947 la Llagosta esdevingué parròquia independent. De principi ocupava un local provisional, però el 1954 hi va ser construït el temple parroquial de Sant Josep de la Llagosta, de tres naus; més elevada la central que les laterals, es cobreix amb volta de canó i aquestes amb volta d’aresta. L’absis és semicircular i el campanar una torre de planta quadrada, adossada a la fàbrica de l’edifici. És construït amb obra de maó, vist en part i en part arrebossat amb ciment. El nucli urbà forma gairebé un continu urbà amb el barri de la Florida (de Santa Perpètua de Mogoda), on hi ha la capella de l’Assumpció moderna, que depèn de la parròquia de la Llagosta, i on la construcció de blocs alts d’habitatges ha estat desgavellada i el creixement urbà caòtic.
Can Vaquer és una de les masies més antigues del municipi i de la comarca que va ser construïda al final del segle XIII.
Les festes més destacades són la festa de Sant Josep, patró de la població, que s’escau el 19 de març, i la festa major, que se celebra el segon diumenge de setembre.
La història
L’actual municipi de la Llagosta, que és independent des del 1945, era la part de l’antic terme parroquial de Sant Cebrià de Cabanyes que s’estenia a la vora dreta del Besòs. Aquesta antiga parròquia (documentada al segle XI), per causa del despoblament, el 1460 s’uní amb la de Sant Fost de Campsentelles. Aleshores hi havia un sol rector per a tots dos termes parroquials. Quan Sant Cebrià de Cabanyes, el 1867, fou suprimida com a parròquia, la part del seu terme a la dreta del Besòs (l’actual municipi de la Llagosta) fou agregada a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. És a partir d’aleshores, però sobretot al segle XX, que es començà a formar un nucli de poblament agrupat, al llarg de l’actual carretera N-152a de Barcelona a Puigcerdà, ja que antigament el poblament d’aquesta zona era dispers en masos, dels quals resten alguns: Cal Xiquet i Can Milans, prop de l’antic camí ral; també s’ha conservat un antic hostal que es bastí a l’encreuament d’aquest camí amb el qual duia a Martorelles, a la vora esquerra del riu, l’Hostal de la Travessera.