Situació i presentació
És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres. Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (del Baix Empordà), al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva. El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar per la dreta, i la del Corb, afluent d’aquella.
A més del veïnat de la Vila o Llambilles, cap administratiu, el municipi comprèn els veïnats d’Erols, Sant Cristòfol del Bosc, de la Carretera de Fornells, la Carretera, l’Estació i el Pla de Bugantó, a més de la urbanització Cal Rei del Corb. Per la part occidental travessa la carretera comarcal C-65 de Sant Feliu de Guíxols a Girona, de la qual surten alguns ramals menors que porten a diferents punts del terme i cap als termes veïns de Fornells i Campllong.
La població i l’economia
Les primeres dades sobre la població de Llambilles (llambillencs) són les del fogatjament de vers el 1380, que assenyalava 20 focs, dels quals 11 eren d’Església, 5 de ciutadans, 2 de cavallers i 2 d’aloers. El 1718 hi havia 299 h, el 1787 n’hi havia 326 i el 1869, 521, majoritàriament distribuïts en veïnats disseminats. A partir del 1900 el poblament començà a disminuir i aquest any es registraren 440 h. Vers la dècada del 1980 s’aprecià una certa estabilització demogràfica al voltant de poc més de 400 h (423 h el 1981, 429 el 1991 i 435 el 1998). Amb el canvi de s la població tornà a créixer, el 2001 es registraren 486 h i el 2005 hi havia 585 h.
Les activitats primàries constitueixen la base econòmica del terme. Predomina el secà, amb producció de farratge i cereals (ordi, blat, civada) sobretot. La part boscosa és formada quasi exclusivament de suredes, que han proporcionat primera matèria per a la indústria tapera de Cassà, Sant Feliu o Palamós. S’hi han instal·lat algunes explotacions agropecuàries, sobretot de bestiar porcí i oví. La indústria s’ha instal·lat bàsicament al polígon industrial anomenat les Conques, on destaca el sector paperer, de materials de construcció i diversos magatzems de distribució.
El veïnat de la Vila o Llambilles
El centre del municipi és el veïnat dit de la Vila o Llambilles (108 h el 2005), a 143 m d’altitud, format per algunes cases entorn de l’església moderna i algunes altres de poblament dispers. El lloc formà part del pagus de Girona i és esmentat ja l’any 894 en una venda de terres situades a Lambiliolas que realitzaren Anlo i Àl·lio a Giscafred i la seva muller Quíxol. Del 995 és un altre document que menciona la venda d’una vinya. Escrit a l’altra cara del mateix pergamí de l’any 995 figura l’empenyorament de la mateixa vinya, feta pel seu propietari, el levita Ermemir, el 1115. En un document del 998 consta una altra venda de terres a Llambilles i el topònim és esmentat en la forma Nambillas. Al segle X apareixen documentats els masos Sureda i del Puig. Era lloc reial. Al juliol, la població celebra la festa major de Sant Cristòfol, patró de la vila, en la qual destaca la tradicional benedicció de vehicles.
Altres indrets del terme
L’església parroquial de Sant Cristòfol del Bosc és citada el 1020. De l’edifici romànic resta solament l’estructura d’un absis llis. Va ser transformada al segle XVIII. És situada al veïnat de Sant Cristòfol del Bosc (99 h el 2005), al sector meridional del terme, bastant accidentat. Restà abandonada com a parròquia quan es construí un nou edifici parroquial al veïnat de la Vila. Des del 1982 s’hi celebra un aplec a l’octubre. El veïnat d’Erols (128 h el 2005), al N del terme i vora la carretera de Girona, és a tocar del límit municipal amb Quart. La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té l’origen probablement al segle XII. En el curs d’unes obres de restauració va aparèixer l’ara primitiva, que torna a servir d’altar. Fou beneïda de nou el 9 de setembre de 1979 pel bisbe de Girona i s’entronitzà una nova imatge mariana de l’escultor Modest Fluvià, basada en l’antiga. La població d’Erols celebra la seva festa major al setembre.