Treballà amb Joan Borrell i Nicolau i Joan Rebull, que l’influí. Es presentà en exposició particular el 1929, a Barcelona, conjuntament amb Joan Commeleran. Amb un important Nu femení fou premiat a l’Exposició del Nu del Cercle Artístic de Barcelona (1933), i guanyà una primera medalla a l’exposició nacional de Madrid (1934). Obtingué, a la post-guerra, altres premis importants a Sevilla —d’art religiós—, Madrid i Barcelona, i participà, per invitació, a dues biennals de Venècia. Fou una figura destacada de la generació jove del postnoucentisme, i temperà l’idealisme estilitzat dels noucentistes amb una accentuació del realisme. Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona. Fou professor a l’Institut-Escola de la Generalitat.
Nu femení assegut , de Martí Llauradó i Mariscot
© Fototeca.cat
Escultor.