El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran. El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical. El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta. L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll (vers el 1180), que construí també un hospital prop d’aquesta. Es conclogué menys sumptuosament al principi del s. XIII; té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica; la façana ha restat inacabada. Tingué una filial a Osona (Sant Tomàs de Riudeperes, 1095) i una altra al Rosselló (Santa Maria del Vilar, 1117). En depenia també la parròquia de Sant Feliu de Lledó. Tingué una gran vitalitat als s. XIII i XIV; després decaigué, i fou secularitzada el 1592. Subsistí fins el 1835 amb priors seculars, que eren els rectors de l’església parroquial de Sant Feliu de Lledó. Resten algunes velles edificacions canonicals, entre elles la capella de Sant Joan, transformada després en sala capitular. L’església és, des del 1929, el temple parroquial de Lledó.
Lledó d’Empordà Façana de l’església de Sant Feliu
© Fototeca.cat