Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment paral·lel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià (el sector paral·lel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte) i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet. Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta.
El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la denominació de pla de Lleida, que per a Font i Sagué (1897) englobava tota la Llitera. L’enquesta feta el 1933 per la Ponència de la Divisió Territorial de Catalunya mostrà com en el concepte popular el pla de Lleida comprenia, a més de l’horta, conreada per agricultors que havien habitat tradicionalment a la ciutat de Lleida, els antics secans de ponent, que començaven de ser regats allí on el relleu ho permetia.