i regne de Lleida | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

regne de Lleida

Taifa creada al s XI, després de la descomposició del califat de Còrdova (1017-23), per Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-36) a la Suda de Lleida el darrer califa Hiš’ ām III i, en conquerir Saragossa (1039), regnà a tota la Frontera Superior.

El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar (1046-79) heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa. En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla (1082-90), el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla (1090-1102), el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians: Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà amb Ramon Berenguer III (1120), i al-Muẓaffar, el qual el 24 d’octubre de 1149 lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell.

Col·laboració: 
JLlP
Llegir més...