Fill i deixeble d'Isḥaq Abrabanel, emigrà a Toledo (1483), i residí en diverses ciutats italianes. Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia. Els Dialoghi d’amore (1535), malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià.