Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina. Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural. El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx. Forma dues alineacions: l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la badia d’Alcúdia, té com a punts culminants el puig o bec de Ferrutx (519 m) i la talaia Freda o puig Morei (561). Cap a Sant Llorenç des Cardassar perd alçària (puig d’Alpare, 487 m; muntanya de Calicant, 472). El sector entre Manacor i Santanyí és discontinu i més baix. Culmina, a llevant de Felanitx, en el puig de Sant Salvador (509 m) i el de Santueri (390). La plataforma costanera, inclinada suaument a mar, damunt la qual s’alça de 40 a 60 m, té 3 o 4 km d’amplada i s’estén del cap de ses Salines a l’extrem septentrional (entre les dues alineacions). Formada de calcàries i gresos (pedra de Santanyí), ocupa el migjorn i s’interposa entre els massissos de Felanitx i Artà pel llindar de Manacor, per on enllaça amb es Pla.