Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità. Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de la mística i la filosofia lul·liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic. És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual. Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Crist o Déu) i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’intermediari entre tots dos. El llibre, que reflecteix l’experiència mística personal de Llull, és influït per la Bíblia (particularment pel Càntic dels càntics), la lírica trobadoresca, Iacopone da Todi, la mística augustiniana i l’obra dels sufís hispanomusulmans. A part les versions completes del Blanquerna, del Llibre d’Amic e Amat tot sol hi ha conservats diversos manuscrits: en català, un del s XVI i un altre de copiat el 1646, conservats a Palma. N'hi ha deu versions llatines manuscrites, la més antiga de les qual és del s XIII. N'hi ha, encara, dues versions franceses (s XIV) i una de castellana (s XVI). Hom n'ha fet diverses edicions independents del Blanquerna; entre les catalanes n'hi ha dues d’incompletes, començades el 1886; la primera edició completa és la de Palma del 1904. La primera edició llatina és la de París del 1505, a cura de Lefèvre d’Étaples. De les edicions franceses la més antiga és la de París del 1586. Hom n'ha fet, encara, edicions en castellà, italià, anglès i alemany.