Reclamava una monarquia catòlica i el retorn de les llibertats provincials. Agafà gran força, i Enric III intentà de prendre'n la direcció. La mort del duc d’Anjou, que feia del protestant Enric de Navarra l’hereu al tron, féu inevitable la guerra. La Lliga, amb l’ajut econòmic de Felip II de Castella, s’aixecà en armes a favor del pretendent Guisa. Assassinat aquest (1588) per ordre d’Enric III, el succeí Carles de Mayenne. Assassinat també Enric III (1589), Enric de Navarra es proclamà rei (1590), mentre la Lliga proclamava el cardenal de Borbó (Carles X). Enric IV derrotà Mayenne a Ivry (1590), però trobà resistència a París. En morir l’anomenat Carles X, la Lliga es dividí. L’intent de Felip II de proclamar reina la seva filla Isabel Clara Eugènia despertà el sentiment nacional dels francesos, i l’abjuració d’Enric IV facilità la reconciliació. El 1596 fou signat un acord entre Mayenne i Enric que posà fi a la guerra civil.