i el Lloar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Lloar

SinònimLloà
SinònimLloà
el Lloar
© Fototeca.cat
Municipi del Priorat.
Població: 
117 h
[2009]
Extensió: 
7 km2

Situació i presentació

Es troba a la zona de ponent de la comarca. Limita amb la Vilella Baixa (N), Gratallops (E), el Molar (S) i la Figuera (W) i és situat a la dreta del riu de Montsant, fins poc abans de la seva unió al riu de Siurana, al peu dels cingles del tossal del Guixar (640 m). Altres punts culminants de l’accidentat territori són la Roca (459 m), a migdia, o els del sector SW (489 m al límit amb la Figuera). Drenen el territori diversos barrancs afluents al riu de Montsant com el de Tren, de les Ortigues o del Merla.

El poble del Lloar és l’únic nucli de població del municipi. Una carretera surt de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de Falset i porta fins a Gratallops, d’on surt un ramal vers ponent que mena a el Lloar i continua fins el Molar.

La població i l'economia

Les primeres dades de la població ( lloarencs ) denoten la seva escassa incidència demogràfica, deduïble del fet que la documentació més antiga l’esmenta com a quadra del Lloar o els Masos del Lloar. El 1515 tenia 12 focs i 13 el 1553. Al segle XVIII, tot i la manca de dades concretes, ja que la població era comptabilitzada amb la de la Figuera, es pot creure que experimentà un creixement notable.

El 1830 foren enregistrats 259 h, i el 1842 la població tornà a aparèixer junt amb la de la Figuera. En el primer cens modern de 1857 es comptabilitzaren 622 h; el creixement es deturà el 1860, quan assolí la seva màxima demogràfica amb 689 h. Durant les últimes dècades del segle la població mantingué una lenta però constant davallada. De fet, els efectes de la fil·loxera que es deixaren sentir el 1895 n'agreujaren el procés, i a la darreria del segle la població ja era tan sols de 598 h el 1897 i, tres anys després, de 537 h. La dinàmica demogràfica continuà el seu signe decreixent al llarg de les primeres dècades del segle XX; de 499 h el 1910 es passà a 416 el 1920. En aquesta davallada incidí la crisi generada per la Gran Guerra, que encara es deixaria sentir al llarg de la dècada del 1920. Durant el període de guerra civil (1936-39) i postguerra, la població alentí la seva marxa, i si el 1930 el total del terme era de 354 h, vint anys després la població censada era de 301 h. De 285 h el 1960 es passà a 229 h el 1970. El 1981 foren censats 202 h, que es convertiren en 138 h el 1991 i 114 h el 2001, fet que correspon a una clara tendència a l’envelliment. L’any 2005 la població mostrava una lleugera recuperació, 126 h.

A mitjan segle XIX només tenia com a complement industrial un molí fariner. El 1853 la vinya fou atacada per la cendrosa (oïdi), que malmeté el 70% de la collita; el fet es repetí els anys següents, tot i que fins el 1859 no s’obtingueren exempcions tributàries del govern.

Actualment dues terceres parts de les terres del terme resten ermes i ocupades en part per garriga i bosc. La vinya continua essent el conreu hegemònic, seguida de l’olivera i l’ametller. La cooperativa agrícola fou fundada l’any 1939 amb el nom de Sindicat Agrícola. La cria d’aviram és l’única activitat ramadera destacable. La construcció ha esdevingut el sector més dinàmic del terme.

El poble del Lloar

El poble del Lloar (219 m d’altitud) és damunt un tossal, a la dreta del riu de Montsant, en un extrem del terme. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Miquel, construïda entre els anys 1777 i 1779 en estil neoclàssic, amb tres naus, cor, cimbori i campanar. Té una imatge nova, de trets arcaïtzants, a la fornícula de la façana, feta vers el 1947. De l’antiga església, dedicada també a sant Miquel, la construcció de la qual havia estat autoritzada pel bisbe Ferran de Loazes el 1558, resta la portalada de mitja volta incorporada a l’antic edifici de la casa del comú.

La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost, en honor a sant Domènec i dura tres dies. El 29 de setembre, diada de sant Miquel, és la festa major petita.

Altres indrets del terme

A la partida de Rogerals o de la Basseta Roja, a uns 2 km del poble, hi ha les coves de Rogerals, conjunt de diverses balmes i petites coves de gres que denoten la presència d’un poblament prehistòric considerable. Arreu s’han trobat restes arqueològiques a flor de terra, bàsicament estris de sílex. Es trobaren també moles de mà de granit i fragments de ceràmica. En una roca hi ha excavades petites cassoles i una representació molt esquemàtica d’una figura humana. En una cova de la mateixa partida hi ha un gravat d’escultura rupestre representant un cap de cabra. Les restes són eneolítiques.

La història

Es creu que el poble sorgí en temps dels sarraïns, als quals s’atribueix la construcció de la font de Minfami, prop del poble. El Lloar formà part, des de la seva constitució, de la baronia de Cabassers, dependent del bisbe i capítol de la catedral de Tortosa. Al segle XVIII, per a la seva representació, obtingué un síndic a l’ajuntament de la Figuera, al qual es trobava incorporat, i el 1748 es nomenà el seu primer vicari. El 1748 funcionava al poble la confraria de Sant Miquel i el 1753 es fundà la del Roser. El 1788 es votà la festa de Sant Gregori contra una plaga d’erugues que devorava els ametllers.

El seu primer ajuntament autònom es constituí durant la guerra del Francès. Per la primera carlinada sortiren del poble nombrosos voluntaris carlins, diversos dels quals després foren deportats a Cuba; en canvi, durant la segona guerra Carlina es creà un cos de voluntaris liberals. El gener del 1874, Josep Agramunt, conegut com el Capellà de Flix, intentà d’ocupar d’amagat el poble, però, descobert a la matinada, es combaté cos a cos pels carrers fins que els liberals del Lloar forçaren els carlins a sortir del poble.

Llegir més...