Joan de Llobera

(Solsona, Solsonès, aprox. 1370 — Barcelona, 1446)

Mercader.

Fill de Bartomeu de Llobera, mercader de Solsona, es casà amb Beatriu Garró, filla de Pere Garró, també mercader solsoní.

Vers el 1400, esdevingut ciutadà de Barcelona, hi formà una companyia mercantil de draps, amb el mercader solsoní, cosí germà seu, Joan de Junyent, que comerciava amb teixits fins importats de Flandes, Anglaterra i Toscana i distribuïts per l’interior de la península Ibèrica i l’estranger. El 1414 formà una altra companyia amb el seu fill gran i el mercader Joan de Junyent, nebot de l’homònim, suposadament dissolta el 1427. Es dedicà també al comerç del sucre (comprat a Gandia) i del blat de Sicília, venut als jurats de València. Per la seva fortuna i els seus interessos mercantils fou cònsol de mar (1434) i figurà en el Consell de Cent (en 1433 i 1435-38).

Feu construir, a Solsona, la capella de Sant Pere Màrtir, per a la sepultura dels seus, i encarregà dos retaules per a l’hospital de Llobera, a Solsona, del qual era administrador (fundat per la seva cosina Francesca de Llobera i el seu marit Bernat Guillem de Peramola, baró de Peramola), als pintors Jaume Cirera i Bernat Puig (1431).