Situació i presentació
Els límits municipals dins el Solsonès són Olius (N i E), Riner i Pinós (E) i Pinell (NW). Les seves aigües (la riera de Sanaüja, que forma el límit amb el terme de Pinell, i la capçalera de la riera de Llanera) es dirigeixen al Segre a través del Llobregós, però al sector nord-oriental s’aixeca un esquenall (serra de Llobera, de 915 m al turó de Vilamós), continuació de la serra de Torregassa, de direcció N-S, que separa la conca del Segre de la del Cardener.
El terme comprèn els pobles de Llobera (anomenat també Llobera de Solsonès), cap administratiu, i Torredenegó, així com la caseria de Peracamps. La resta del municipi és esquitxat de masies disseminades, llevat del petit nucli al voltant de l’Hostal Nou, on hi ha l’escola, la nova església parroquial de Peracamps i alguna altra casa. La principal via de comunicació és la carretera local de Solsona a Torà, de la qual surten dos ramals: un que mena al Miracle de Riner i Cardona i un altre que, a l’altura de l’Hostal Nou, porta a Peracamps i Biosca. Un antic camí de traginers i ramader travessa tot el terme (en alguns llocs on les lloses de pedra eren a la superfície es poden veure les trilles que els primers carros deixaren marcades).
La població i l'economia
Els fogatjaments de 1380 i 1553 censaren 28 i 42 focs respectivament. El 1719 la població augmentà a 204 h i a finals del segle XVIII, el 1787, havia minvat notablement a 80 h. El màxim de 1860, que es donà a tota la comarca, feu que la població arribés als 558 h, però des d’aleshores anà disminuint gradualment (457 h el 1950, 338 h el 1970, 261 h el 1981, 251 h el 1991, 235 h el 2001 i 224 h el 2005).
El territori és relativament planer (al voltant dels 800 m d’altitud). Els principals conreus són els cereals (ordi, blat) i el farratge; també destaquen els conreus industrials i les terres destinades al guaret. La ramaderia complementa l’agricultura i es basa en la cria de conilles mares i de bestiar porcí, oví i boví.
El poble de Llobera
Al N del terme, hi ha el poble de Llobera (34 h el 2005), centrat per l’església parroquial de Sant Pere, enlairada a 855 m, a la serra del seu nom, sota les restes del vell castell de Llobera, que conserva encara robustes parets amb portes adovellades. L’església, d’origen romànic, però molt modificada (té un robust campanar de torre quadrat), fou consagrada pel bisbe d’Urgell el 1031 i cedida a la canònica de Solsona. El seu rector era considerat vicari d’aquesta canònica. Es conserven diversos capbreus des del segle XIV. Els senyors del castell (que posteriorment fou de la jurisdicció alta i baixa del comtat de Cardona, fins a la batllia de Solsona) esdevingueren una nissaga de molt prestigi a Solsona (ciutat on s’establiren al segle XIV), on l’hospital i un carrer portaren després el seu nom; Pere de Llobera aprovà el 1229 les donacions que Bernat de Freixe feu a l’església de Santa Maria, fundada al castell de Llobera. Al Museu Diocesà de Solsona es conserva una magnífica ossera del mercader Bartomeu de Llobera, mort el 1440, que dona fe de la qualitat que assoliren els escultors solsonins de l’època.
La festa major de Llobera se celebra el primer diumenge de maig i, el diumenge següent al 30 de gener, la festa de Sant Sebastià. Per la segona Pasqua es fa un aplec a l’església de Sant Salvador i el segon diumenge de setembre n'hi ha un altre a la capella de Santa Maria de Montraveta. El 3 de maig, a Santes Creus, es fa una missa i es reparteix pa beneït als assistents.
Altres indrets del terme
Peracamps
Al sector SW del terme, enlairades de cara a la Segarra, hi ha les restes de l’antic castell de Peracamps i de l’església de Santa Maria de Peracamps, sufragània de la parròquia de Torredenegó, arruïnada. Per decisió de la gent del poble i pel caràcter desavinent del lloc, hom construí el 1934 una nova església prop de l’Hostal Nou on es venera, a l’altar major, un notable retaule procedent de Llanera. Té quatre grans plafons de fusta esculpida, centrats per una fornícula, amb escenes de la vida i la mort de sant Martí, i és un bell exemplar renaixentista. Del castell resta una característica torre rectangular. La festa major de Peracamps (154 h el 2005) se celebra el primer diumenge de maig, festivitat de Sant Pere Màrtir, i el segon diumenge de setembre es fa un aplec a l’ermita de Montraveta.
Fou del comtat de Cardona dins la batllia de Solsona; la castlania passà vers la segona meitat del segle XIV a la família Fontestar de Solsona, de mercaders (tingué anomenada el canonge Fontestar), i posteriorment els delmes i la senyoria feudal passaren a la Confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys i encara al bisbe de Solsona. En la primera guerra Carlina foren famoses les accions de Peracamps, del 1837 i el 1840 (victòria del general liberal De Meer sobre els carlins en la primera, i del general liberal Van Halen -fet després comte de Peracamps- sobre les forces carlines del general Sagarra en la segona). Dins el seu terme es destaca l’església de Sant Salvador, prop del Soler d’Avall (té culte el segon Diumenge de Pasqua) i la masia de Duàrria (el lloc és esmentat en el testament del bisbe Ermengol d’Urgell, mort el 1035).
Torredenegó
El poble de Torredenegó (36 h el 2005), centrat per l’antiga parròquia de Santa Maria, és a l’extrem SE del terme. És un edifici romànic del segle XII, amb interessants elements escultòrics (des del 1936 la seva portalada es conserva al Museu Diocesà de Solsona), del mateix tipus que els del campanar romànic de l’abadia solsonina. La festa major se celebra el primer diumenge de setembre. El lloc rep el nom d’un Ennegó o Ennec, personatge de la primera època de la conquesta. En el seu terme hi havia ja al segle XI diverses propietats feudals sota el domini dels comtes d’Urgell; el 1158 posseïen aquest sector Pere i Arnau de Freixenet, que feren donacions de terres a Santa Maria de Solsona. La jurisdicció passà al vescomtat de Solsona i no tingué més de quatre o cinc famílies. Dins el terme hi ha l’església de Sant Jaume dels Tracs, romànica encara que amb afegits posteriors, que conserva un retaule renaixentista.
Altres esglésies i masies
La parròquia de Llobera tenia en el terme diverses esglésies o capelles, tots centres de devoció popular, algunes d’època medieval: Sant Pere de Comajuncosa, Sant Quirze de les Comes (popularment Sant Quiro o Quico) prop de la casa Barcons, Sant Joan d’Altallons, Santa Maria de Montraveta prop de la masia de Secanella (dedicada a la Mare de Déu del Remei); és més moderna la de Santa Magdalena de Palou. L'any 2017 incorporà les masies de Folch i Miravalls fins aleshores pertanyents al veí municipi de Biosca (Segarra).
A l’extrem meridional, sobre la vall de Llanera i prop el mas de la Vila, es manté força ben conservat un dolmen dit de la Vila o de la Casa de la Vila i també de Llanera, consistent en un passadís fet amb grans pedres al costat i a sobre, d’uns 9 m de llarg, amb la meitat coberta; les pedres i les terres de damunt formaven una petita piràmide voltada d’un cercle de pedres; el material extret per Serra i Vilaró procedeix de l’edat del bronze. També prop de la Vila, damunt d’un basament de pedra de graonada triple, hi ha un fust monolític i poligonal que antigament sostenia una creu i el seu capitell, ambdós decorats amb figures esculpides, dels quals tenim constància per mitjà d’una fotografia prèvia a la seva desaparició. Gràcies a aquesta es pot observar una iconografia que s’ajusta als esquemes tradicionals d’aquest tipus de realitzacions. La pèrdua de l’original comportà que hom posés sobre el fust una senzilla creu de ferro que substitueix la de pedra.