Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n'Hug. Té una conca vessant de 5.110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat (Baix Llobregat), 5 km al S de Barcelona. El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell. De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor de la seva inclinació; s’orienta després a ponent, al solc prepirinenc, on recull l’Arija per l’esquerra i el Bastareny per la dreta, i l’abandona a Guardiola de Berguedà, en travessar el muntanyam calcari encavalcat de l’Alt Berguedà per l’estret congost de Fígols (municipis de Cercs i la Nou), on rep, encara, el riu de Saldes, procedent del Pedraforca.
Entra a la Depressió Central, tallant els conglomerats postpirinencs en un congost on actualment hi ha el pantà de la Baells . En terreny molt més planer, travessa un seguit de poblacions i colònies fabrils: Gironella, Puig-reig, Navars, Balsareny, Sallent (amb explotacions potàssiques), Navarcles, el Pont de Vilomara, Castellgalí (on rep el Cardener), Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat. A la Depressió ha rebut, entre altres, les rieres de Merlès, Gavarresa i de Calders. A Monistrol inicia un enorme canyó per l’extrem oriental de Montserrat, que acaba a la Puda, i s’obre a la depressió del Vallès i del Penedès, la qual travessa dreturerament per Olesa de Montserrat, fins a Martorell, on, després d’haver rebut l’Anoia, passa sota el pont del Diable. Pocs quilòmetres després rep la riera de Rubí i franqueja el darrer congost. Finalment, eixampla la vall i dóna lloc a la plana del delta, d’una gran densitat demogràfica, agrícola i fabril.
Pont medieval de Pedret, a Cercs, sobre el Llobregat
© Fototeca.cat
Conegut pels romans amb el nom de Rubricatus , fou ja camí entre Barcelona i la muntanya catalana, actualment seguit pel ferrocarril de Manresa ( el Carrilet ) i les carreteres que menen a Berga i als Pirineus. El Llobregat abasta totes les poblacions del seu curs i, a més, Manresa —amb la seva séquia, derivada al peu del castell de Balsareny, obra del segle XIV— i Barcelona, a través de les instal·lacions de bombament de Cornellà, que hi menen aigua subterrània del delta. Banya també les terres immediates al seu llit, com ara el regadiu de Manresa, i, mitjançant els canals de la dreta del canal de la dreta del Llobregat i de la canal de la Infanta , fa possible la fèrtil horta del Prat.
El seu cabal, que a Guardiola de Berguedà és de 4 m 3 /s, és de 7,5 m 3 /s en entrar al pantà de la Baells i de 10,5 al Pont de Vilomara. Després de rebre el Cardener, el qual li aporta 6,5 m 3 /s, presenta 18,6 m 3 /s a Castellbell i el Vilar, 21,6 m 3 /s a Martorell i, finalment, 22,4 m 3 /s al Prat de Llobregat. El seu règim mitjà té aigües altes molt sostingudes a la primavera, amb màxim de maig, i unes altres de tardorals, més variables, amb màxim d’octubre-novembre, que solen provocar riuades i inundacions. Un mínim de gener tradueix la retenció nival de la capçalera, dominada per extensos cims superiors als 2 000 m alt., mentre que el mínim d’agost és conseqüència de l’eixut estiuenc.
El Llobregat donà vida al procés d’industrialització de Catalunya des del començament del segle XIX, i encara fa anar moltes turbines en instal·lacions fabrils; això, però, ha impedit un equipament hidroelèctric proporcionat al seu cabal, limitat a uns 19.540 kW. Entre les grans riuades que es recorden, es destaquen les dels anys 1579, 1617, 1842, 1850, 1898 i 1907.