Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973. Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa (1976) i 50 km marxa (1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991), i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta. També fou campió d’Europa (1978) i recordista europeu (1979) dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km (1984) i guanyà dues Copes del Món (1979, 1983). Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou (1980). Disputà la mateixa prova en els Jocs Olímpics de Los Angeles (1984) i Seül (1988). Fou quaranta-vuit vegades internacional amb la selecció espanyola, i participà en tres Campionats del Món (1983, 1987, 1991) i quatre d’Europa (1978, 1982, 1986, 1990), i en tretze edicions de la Copa del Món. Es retirà el 1991 i inicià una nova etapa com a entrenador. Dirigí el campió olímpic Daniel Plaza, fou secretari tècnic de la secció d’atletisme del FC Barcelona (2005-08) i director tècnic de la selecció mexicana de marxa (2009-12). Després d’aquest càrrec passà per un període de dificultats. Des del 1993 fou assessor de la Federació Espanyola d’Atletisme en la disciplina de marxa, organització en què fou seleccionador estatal femení els anys noranta. El 2004 participà en la fundació de l’Associació Espanyola de Marxa Atlètica, de la qual fou vicepresident. El 2015 fou nomenat assessor de la Federació Japonesa d’Atletisme. Entre d’altres, fou distingit amb la insígnia d’or de la Federació Espanyola d’Atletisme (1993), la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu del Consell Superior d’Esports (1994) i l’orde Olímpic del Comitè Olímpic Internacional.