i Rodolf Llopis i Ferrandis | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Rodolf Llopis i Ferrandis

Història    Política
història hist i ciències polítiques polít
Polític.
Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa, 1895 — Albí, Llenguadoc, 1983

Mestre, exercí a la normal de Conca (1919) i traduí i prologà obres pedagògiques. Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança, i fou diputat socialista a les corts (1931, 1933, 1936). Director general d’ensenyament primari (1931-33), presidí un dels més ambiciosos programes de construcció escolar de la història de l’educació a l’Estat espanyol. Durant la Guerra Civil de 1936-39 ocupà diversos càrrecs, entre els quals la sotssecretaria de la presidència del govern, amb Largo Caballero. Instal·lat a França des del 1939, fou president (gener-juliol del 1947) del govern de la República a l’exili i reorganitzador del socialisme espanyol desterrat, tot essent secretari general del PSOE entre el 1950 i el 1974, president de la UGT i una destacada figura de la Internacional Socialista des del 1951. Participant en la reunió de l’oposició democràtica espanyola a Munic el 1962, en patir el Partido Socialista Obrero Español la crisi del 1972, n'encapçalà el sector “històric”. Des del 1976 retornà esporàdicament a l’Estat espanyol i, els darrers anys, ocupà la presidència d’honor del Partido Acción Socialista. Entre les diverses obres que publicà cal assenyalar Cómo se forja un pueblo: la Rusia que yo he visto (1929), El desarme moral (1931), La revolución en la escuela (1933), Hacia una escuela más humana (1934), Octubre del 34, Etapas del socialismo español, 1879-1936 (1936, en col·laboració amb Ramos Oliveira i C.Hernández), España espera su hora (1958) i diversos discursos publicats.

Llegir més...