Noel Llopis i Lladó

(Barcelona, 1911 — Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1968)

Geòleg.

Excursionista, alpinista (el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca) i espeleòleg (animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36), es llicencià en ciències naturals a Barcelona (1932), sota el mestratge de J.Marcet i Riba, M.San Miguel de la Càmara, F.Pardillo i L.Solé i Sabarís; publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani.

En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 1:50 000. En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats per la tesi doctoral Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los Catalánides (1943, publicat en 1947-48), on evidencià les seves qualitats d’intuïció, capacitat de síntesi i innovació (termes com els Catalànids, els Pirènids, els Ibèrids). Fou membre del CSIC i professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.

Catedràtic de geografia física d’Oviedo (1948-1959), centrà les seves investigacions en l’estructura i la tectònica de la Serralada Cantàbrica, especialment del Carbonífer. Fundà la secció de geologia a la universitat, el Servicio Geológico de l’Instituto de Estudios Asturianos i les revistes “Breviora Geologica Asturica” i “Speleon”. Ocupà càrrecs directius al CSIC de Madrid i a la Universitat Internacional de Santander i estudià tectònica alpina a Grenoble (1949-53).

Fou un dels fundadors de l'Editorial Alpina, de Granollers (1949), i hi publicà una vintena de treballs de divulgació.

Primer catedràtic d’estratigrafia a Madrid, introduí aquesta especialitat a les universitats de l’Estat espanyol, i publicà (1960-68) uns quaranta treballs d’investigació sobre els monts de Toledo, la hidrologia de la Manxa, uns vint de tema cantàbric i navarroaragonès i uns vint més de tema català, alguns no impresos o bé inacabats (mapa geològic d’Andorra a escala 1:25 000, moviments quaternaris als Subpirineus i al pla de Barcelona, etc). Dins la cartografia del Principat, publicà cinc fulls del mapa geològic d’Espanya a escala 1:50 000.

En morir, d’accident d’automòbil, havia fundat a Madrid l’Instituto de Geología Económica i havia redactat obres de síntesi sobre hidrologia càrstica i la geologia de la península Ibèrica.