i Llorca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Llorca

Nom castellà deLorca (es)
Nom castellà deLorca (es)
Sector de la localitat de Llorca al voltant de l’església parroquial
© CIC-Moià
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia.
Població: 
91.906 h
[2009]

Situada a la vora del riu Guadalentín i vorejada d’hortes, és capital i centre comercial i agrícola de la comarca del camp de Llorca. Posseeix petites indústries alimentàries, de ciment i de blanqueria.

Existent en època romana, fou seu episcopal en el període visigòtic. Presa pels àrabs, es convertí en taifa independent. Reconquerida al segle XIII, fou utilitzada pels Reis Catòlics com a base d’operacions contra Granada. Conserva restes de les muralles i alguns castells medievals. Cal destacar-ne la col·legiata, iniciada el 1533, amb una portada barroca del segle XVIII.

Pel tractat de Tudellén (1151), Llorca restà exclosa dels territoris que els monarques catalans havien de reconquerir dels musulmans. Fou conquerida per Jaume I de Catalunya-Aragó (1265) i cedida l’any següent a Alfons X de Castella, que intentà de poblar-la de castellans; però la majoria dels cristians que s’hi instal·laren eren originaris dels Països Catalans. Jaume II de Catalunya-Aragó conquerí la ciutat (1300) durant la guerra contra Castella, però la retornà, juntament amb la resta del regne de Múrcia (1304). L’onze de maig de 2011 hi tingué lloc un terratrèmol de 5,2 graus en l’escala de Richter que causà vuit morts i prop d’un centenar de ferits, i comportà quantioses pèrdues materials. 

Llegir més...