i Llorenç del Penedès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Llorenç del Penedès

El castell de Llorenç del Penedès , restaurat modernament
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Penedès, a la Depressió Prelitoral Catalana, que s’estén al SE del Montmell, dins la conca de la riera de la Bisbal.
Població: 
2.185 h
[2009]
Extensió: 
5 km2

Situació i presentació

Més de la meitat septentrional del municipi és envoltada pel terme de Sant Jaume dels Domenys. Al SW limita amb la Bisbal del Penedès i al S amb el municipi de Banyeres del Penedès. El terme és pla, sense accidents, drenat per dos torrents, el de Llorenç, a llevant, que rep les aigües del torrent de la Teuleria i del Jaumet, i el del Papiolet o de Cal Figueres, a ponent.

A l’extrem SE, a tocar amb el límit de Banyeres del Penedès, hi ha la vila de Llorenç del Penedès, al sector SW de la qual trobem part de la urbanització del Priorat de Banyeres, que s’estén també pel terme de Banyeres. Travessa el nucli la carretera local del Vendrell a Vilafranca, de la qual surt un brancal al S del terme que el comunica amb la Bisbal del Penedès, i un altre, al N, en direcció a Banyeres del Penedès i l’Arboç, on hi ha l’estació de ferrocarril més propera.

La població i l'economia

Les primeres dades de població ( llorencencs) es remunten al fogatjament del 1370, quan a la vila hi havia 25 focs. Després d’un posterior augment, hi hagué una sensible reducció que el 1553 dóna 17 focs. El 1718 la població ja era de 111 h, i des d’aquest moment s’inicià un creixement que no es deturà fins a les primeres dècades del segle XX. Durant els anys de postguerra es deixà sentir a la vila un lleuger davallament del nombre d’habitants, que no tingué conseqüències a l’hora d’iniciar-se el procés immigratori. Durant la dècada del 1970 el creixement es deturà una altra vegada a causa de la crisi econòmica, però aquest fet no es reflectí en el posterior creixement de la dècada del 1980 per la nova funció de segona residència que va anar adoptant la població i per la instal·lació de la indústria. El 1981 la població era de 1 229 h, xifra que havia augmentat a 1 306 el 1991 i a 1661 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 1 997 h.

La major part de la superfície municipal és ocupada per terres de conreu, principalment dedicades al secà. Els conreus més importants són la vinya (que ha anat disminuint durant les últimes dècades), els cereals, les oliveres i els ametllers; a més distància, al regadiu, hom conrea hortalisses, fruites i algun avellaner. El Celler Cooperatiu, fundat el 1914, produeix vi de dues qualitats, un vi negre de bona graduació i un de blanc que és utilitzat per a elaborar xampany. Aquesta cooperativa és membre de Cevipe (Centre Vinícola del Penedès), ubicat a Bellvei, i també forma part de la cooperativa de segon grau Ceolpe (Centre Oleícola del Penedès). La ramaderia representa, d’altra banda, un complement econòmic basat principalment en el sector porcí i en el sector avícola. També hi ha cria de conills d’alta selecció i de pintades, paons i oques.

La indústria ha tingut cert desenvolupament, i és representada en diversos sectors, com el químic, el de l’alimentació i el de la construcció. S'hi celebra mercat setmanal el dilluns.

La vila de Llorenç del Penedès

La vila de Llorenç del Penedès (162 m i 1 784 h el 2005) és situada a la riba dreta del torrent de Llorenç, a la part oriental del terme, a la vora de l’antic castell de Llorenç, molt restaurat en època moderna. L’església parroquial de Sant Llorenç pertany a l’arxiprestat del Vendrell. El temple té una façana neoromànica de factura relativament moderna. Una inscripció a la façana lateral que dóna a la plaça del Castell ens diu que “aquí fou lo cementiri fins lo any 1777”, indicatiu d’una restauració que no fou la darrera. Té un campanaret esvelt, de planta quadrada, amb rellotge a la part superior. L’església conserva una pica baptismal d’immersió, probablement preromànica. La primera visita pastoral a l’església de Llorenç és registrada l’any 1309. Al carrer de Francesc Macià trobem Cal Murgades del Grau, casal del segle XVII, situat al centre del poble. Als afores hi ha el Mas, del qual destaca un portal d’arc rodó i una finestra gòtica. El Celler Cooperatiu va ser projectat per Cèsar Martinell.

Entre les diverses entitats de la vila cal mencionar per la seva tradició la Societat Cultural El Centre, fundada el 1887 i de la qual depenen diverses seccions (grup de teatre, els Falcons), i la Societat Cultural la Cumprativa, fundada el 1918 i de la qual depenen també diversos grups (de teatre, de grallers, de diables, etc.). Els Falcons de Llorenç del Penedès és la colla de falconers més antiga del Penedès (es va presentar oficialment el 1942) i la seva tasca fou fonamental en la gestació d’altres colles.

Entre les principals celebracions trobem la festa major, que té lloc a l’agost en honor a sant Llorenç, i per Sant Joan, al juny, es fa la festa major petita (era tradicional la benedicció de pa i el posterior repartiment entre els assistents). També són populars la Cavalcada de Reis, les caramelles (cantades per les corals de la vila) per Pasqua, els Tres Tombs, a la primavera, i la Festa de la Verema i dels Oficis, a la tardor. Des del 1999 es fa un pessebre vivent pels carrers del nucli antic.

Altres indrets del terme

La Masia de l’Estrella és situada al S del terme, a l’esquerra de la carretera que va de la Bisbal a Llorenç del Penedès. Inclou diverses edificacions, la més antiga del 1700. L’edifici originari és l’actual casa dels masovers, darrere la qual hi ha la casa dels amos. A la part de llevant de la casa hi ha l’ermita de l’Estrella, una capella d’una nau bastida l’any 1970 sobre l’antiga ermita. L’entrada és precedida d’un atri neoromànic, amb unes grans arcades d’arc de mig punt. Al camí d’accés s’hi pot veure una escultura que representa l’au mitològica de l’Estrella, que data de l’any 1962 i és obra de l’escultor Carles Rodó.

La història

El lloc de Llorenç es trobava dins el terme de Castellví de la Marca. Sembla que, vers els anys 1027-37, Mir Llop Sanç —que tenia el castell de Banyeres— es titulava senyor del castell i terres de Llorenç. De fet, no hem trobat notícies documentals concretes del castell de Llorenç fins a mitjan segle XIV. Al segle XII es notabilitzaren algunes persones cognomenades Llorenç, particularment Ramon de Llorenç, el qual, el 1151, va rebre de Ponç Pere de Banyeres la comanda de Vilardida, a la vora del Gaià, del terme de Castellví de la Marca. El 1371 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció dels castells de Llorenç i Lleger a Bernat de Tous. El fogatjament dimanat de la cort de Cervera, que ha de datar-se vers el 1380, esmenta Bernat de Tous com a possessor de Llorenç i de Lleger amb 22 focs. Els Tous van tenir el castell per uns quants anys, però sembla que Beatriu de Tous, vivent el 1410, en degué ser la darrera possessora d’aquest nom per manca de successió masculina directa. Isabela Joana del Bosc, vídua de Llàtzer Desbosc i de Vilagaia, tenia la senyoria jurisdiccional del poble de Llorenç i quadra de Lleger l’any 1593. La família Desbosc superà la guerra dels Segadors, ja que el 1671 moria Frederic Desbosc i de Sant Vicenç, resident a Barcelona, que fins aleshores havia posseït el castell de Llorenç i la jurisdicció civil i criminal, amb el mer i mixt imperi, de l’indret. Sembla que el castell es posà al costat del rei Felip IV de Castella, cas únic en tota la rodalia. Al segle XVIII el tingueren els Foixà i després els barons de Maldà. Actualment el castell ha estat restaurat excessivament. En una de les portes figura la data de 1792 i en una altra la de 1848, però creiem que la restauració és posterior. Es conserva una torre rodona, adossada a les altres edificacions, que, malgrat la restauració, és un dels elements més antics del castell. Al segle XIX Llorenç formà municipi amb Lleger, amb el nom de Llorenç i Lleger. Avui Lleger és un poble agregat a Sant Jaume dels Domenys.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...