Més d’un 40% (450 ha) de la superfície és ocupada pel regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, amb predomini total dels tarongers; la resta es divideix, en parts iguals, entre el secà (garrofers) i terres improductives, al sector muntanyós. Hi ha magatzems de preparació de fruita i algunes indústries modernes. Ambdues activitats donen feina a la meitat dels actius. La població ha tingut un creixement continu des del 1900. El poble (4 759 h agl [2006], llosers; 9 m alt.) és prop de l’antic camí de Barcelona a València. L’església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador. Té l’origen en una antiga alqueria islàmica; fou lloc de moriscs (75 focs el 1609) de la fillola de la vall d’Uixó. Depengué del castell d’Almenara. El paludisme, crònic fins al s XIX, a causa dels aiguamolls litorals, en frenà l’expansió. El terme comprèn, a més, una part del barri marítim de Casablanca, en part a Almenara.
la Llosa de la Plana
© Fototeca.cat