Llotja de Barcelona

Interior de la sala gòtica de la Llotja de Barcelona

© Fototeca.cat

Edifici neoclàssic d’interior gòtic, destinat inicialment a llotja de contractació dels mercaders barcelonins.

Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380. La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392; té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades. El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona. Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat (1767), fou reconstruïda en estil neoclàssic per Joan Soler i Faneca, des del 1772, conservant la gran sala gòtica, però no la Sala dels Cònsols, també gòtica, emmascarada per Soler i redescoberta el 1971. Hom hi celebrà un gran nombre de balls de disfresses, els anys 1772-1808. Seu de la Junta de Comerç —després, de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació—, acollí l'Escola de Belles Arts de Barcelona —motiu pel qual l’escola ha estat anomenada popularment Llotja— i acull encara l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, amb les seves col·leccions artístiques. A la sala gòtica tingueren lloc, des del s XIX fins al 1994, les sessions de la borsa de la ciutat.