El 1889 adoptà el nom actual. És un dels primers bancs britànics pel volum de dipòsits i participa també majoritàriament en diversos bancs britànics. Un dels seus bancs filials exteriors és el Banc de Londres i Amèrica del Sud (amb una sucursal a Barcelona des del 1936, quan absorbí l’Anglo-South American Bank, instal·lat a la capital catalana el 1916), que el 1973 passà a estar totalment sota el control de Lloyds. La seva expansió l’ha portat a controlar, entre d’altres, el National Bank of New Zealand (que creà el 1872 com una filial). A mitjan anys noranta tenia presència en uns trenta països i més d’un miler de branques. Greument afectat pels actius tòxics de la crisi financera mundial que es desencadenà el 2008, el 2009 l’estat britànic adqurí el control de la majoria de les participacions de l’entitat per tal d’evitar-ne la fallida. Un cop sanejada i d'acord amb els compromisos presos amb les autoritats britàniques i europees, l'entitat ha procedit a segregar de part del seu negoci. En una d'aquestes operacions, al juny del 2015 el Banc Sabadell adquirí TSB Banking Group, que comprenia el negoci minorista del grup Lloyds.